Tarradets, Integral Atlántida

La via la van fer el divendres 12 octubre el Ramon Artigues i l’Arnau Garreta.                                                                                                                       La idea era fer la via clàssica Atlàntida que no fa ni cristo i sincerament no val gaire la pena. Nomes per col·leccionistes. A la part de dalt el Ramon havia vist cordes i no sortia ressenyat cap enlloc i vam anar a investigar. La part de dalt es guai i a nosaltres ens va deixar un bon gust de boca. Està molt a pèl, la qual cosa o no se si per això ens va molar. Jo crec que val la pena. La via es exigentilla, però sense ser molt dura i nosaltres teníem la sensació d’estar obrint cada llarg  però anàvem trobant seguros, vells, nous, de todo un poco. Nosaltres la vam batejar com a Integral Atlàntida per que és la continuació lògica de la part de baix. 

Ressenya

Atlantida1.htm (resum llargxllarg)

[@more@]

1 comentari

Malanyeu salvatge

Aquest cap de setmana per fi vam acabar un projecte de via, que havia de seguir un marcat esperó. 

  [@more@]L’aventura però es va acabar ràpid,  ja que en la segona reunió vam coincidir amb una via ja existent (sabinot feréstec), naltres pensàvem que aquesta passava mes a la dreta.D’aqui, la curiositat va fer que anéssim a buscar una línea a l’esquerra, la “Viatge per la pura delícia” . Com el nom insinua, aquesta navega per una placa extraordinària. Però despres de fer uns primers metres a la deriva, sense gaires possibilitats de protecció en vaig fugir vilment.

Mentres, en Dani i el Bernat feien la Nadal, una via amb la més pura essència de Malanyeu.

          Ressenya

Comentaris tancats a Malanyeu salvatge

Diedre Farreny

Desde Vilanova ja es pot apreciar aquest esvelt díedre a la llunyania de la Roca Alta.

[@more@]

La Roca Alta a diferencia de la dels Arcs es respira un aire de tranquil·litat, la via es troba poc equipada. A petit una metamorfosis (reaquipada i desequipada) quedant  esparrecs dispersos en la via. Crec que si es desequipa també s’hauria de fer be! O xapa, o res! Sinó crea un desequilibri.

La primera reunió es fa en un arbre visible, el mig ni ha una d’espits (crec que de l’Amadeus), La del segon llarg es fa a la dreta d’un sostre (xapa,esparrec i sabina), abans trobem un sostre on hi ha un cargol d’espit amb un esparrec que confon i mes amunt a la placa de la dreta i han uns esparrecs que simulen una reunió, jo vaig tirar pel díedre fins un burí, allà vaig baixar un pel i flanqueja a la dreta cap a la reunió (un xic liat), la ultima esta equipada.Amb tascons i friends (algun gros) es protegeix be, la roca esta be, menys al principi del primer llarg i a la meitat del tercer.

   

Comentaris tancats a Diedre Farreny

Travessa: Tour de les glaceres de la Vanoise del 6 al 9 de juliol

El juliol d'aquest any, la Neus, la Judit i jo (Vanessa) vem decidir fer una travessa per el parc nacional de la Vanoise, a França.

[@more@]

La travessa de la Vanoise és circular, té 59 km de distància i una durada de 5 dies, però es pot fer en 4 dies, ja que, la última etapa és de 8 km i 3 h de durada, amb 1.400 m de desnivell negatiu.

Aquesta travessa es comença des de Pralognan-la-Vanoise, és un petit poble turístic. En l’oficina de turisme d’aquest poble es pot trobar el mapa sencer del Parc Nacional de la Vanoise.

 

 

Les etapes més dures són les dues primeres amb un desnivell positiu de 1.200 m cadascuna i l’etapa amb els millors paisatges és la 4a, però ens va ploure tota l’etapa i no vam poder veure el paisatge, però, al ser les primeres en marxar del refugi, a mig recorregut, ens vam trobar un remat d’íbex pel camí.

  

Biografia:  “Trekking en los Alpes”, ed. Lonely Planet; Parc National de la Vanoise, escala 1:60000, editat pel mateix parc.

Comentaris tancats a Travessa: Tour de les glaceres de la Vanoise del 6 al 9 de juliol

La Mas-Brullet

Primerencs com som de la cara nord de Monserrat, recomanats i empesos per la dita “Qui a la Mas no ha estat, no ha escalat a Monserrat”, Vam anar a provar sort.

[@more@]

El primer llarg es d’una estètica irresistible, algun tac de fusta et mostra el evident camí a seguir, ja escalant-lo no es tant agradable, patinos i una mica penós

 

El següent llarg d’autoprotecció, et fa anar tranquil i cautelós, la resta es poc sostingut, amb excursionetes matojeres, fins arribar  a una fantàstica fissura en forma d’arc, aqui es practica una escalada elegant (com si fóssim bons).

    

El final un mur fissurat i desplomat barra el pas, amb artificial incòmode o lliure suïcida, em de progressar per una varietat d’equipament  força deteriorat.

Un cop al cim nosaltres vam baixar en dos ràpels fins a la canal de St Jeroni. (estan a la dreta del desprendiment)

ressenya.          

Comentaris tancats a La Mas-Brullet

Excursió al Pedraforca

Per sortir de la monotunia de sempre però sense complicar-nos la vida, hem pujat al Pedraforca per la cresta que uneix el pic dels Cabirols amb el Calderer.

Un itinerari poc compromès que hi ha una mica de tot: caminar, rapels, grimpar i una excelent vista des del Pic del Calderer.

[@more@]

Aprofitant la bonansa metereològica decidim pujar el Pedra amb el Franc i la Carmeta, però pel camí convencional? No! De manera que el disabte demano consell a uns amics i ens recomanen aquesta cresta. I sense cap mena de dubte la varem endevinar.

Sortim del refugi fins a la tartera, la pujem entre els boixos en direcció al Pic dels Cabirols Inferior. El camí fins aquí és molt penós, hai no! Que no hi ha camí. Bé igual de penós. Des d'aquí ja hi ha una magnífica vista i ens disposem a pujar per una pasturable carena fins al Pic dels Cabirols Superior. Aquí és un bon lloc pe esmorzar. També ja hi ha el primer rapel, d'uns 28 metres, que ens deixa al cantó est del Gat. Sortim grimpant per atravesar-lo i anar a buscar l'altre ràpel, que també és d'uns 28 metres. Per cert, els dos ràpels son molt bonics. Aquí hi ha una escapatòria cap a la tartera, però no ens interesa. Ara toca pujar al Calderer, seguin unes marques taronges fins al Collet de la Cova. I un cop al Coll ens desviarem cap a la dreta, buscant la cara nord, travessant una feixa i pujant ja per cresta fins practicament el cim. Aquest últim tros és una mica intuitiu, doncs no hi ha cap senyal. Però no crec que arribi a III grau. Bones vistes des del Cim i per baixar hi ha un seguit de cadenes que ens condueixen a la enforcadura. Tartera, cop de cul i al refugi a veure al Punki. Birra i cap a casa. Una matinal ben aprofitada.

Comentaris tancats a Excursió al Pedraforca

Dent del Rossell, Coma de vaca

Un grapat de nosaltres van anar a fer un tast aquesta paret, situada entre Queralps i Nuria.Roca diferent, de formes geomètriques.

Vam triar el Díedre Primavera 180m V+, un xic herbosa i sorrenca, els llargs de fissura estan be.

    [@more@]

L’endemà amb la Vanessa vam anar a fer esportiva a Coma de Vaca, lloc ideal si t’agrada caminar…    escola gegant, tranquil·la i ben equipada! Un lloc per descobrir!

   

Comentaris tancats a Dent del Rossell, Coma de vaca

Anglada-Guillemon al Cavall Bernat

Tot una clàssica, Via molt elegant i estètica, Que segueix una evident fissura que ratlla la paret. Ambient garantit en una agulla emblemàtica.

[@more@]La via es troba pràcticament equipada, amb burins, espits i succedanis de pitons (ferralla varia).El tram clau de la via, es la segona meitat del penúltim llarg, on s’han d’equipar alguns pasos no massa evidents, nosaltres hi vam fer un pas d’ungla, (ens va sembla lo més fàcil i ràpid), la resta es fa molt be.

   

Nosaltres vam utilitzar aliens i tascons, no vam clavar, però es aconsellable porta martell.No us perdeu la ultima i penúltima reunió! son dues balmes perfectes, que inviten a la contemplació!

2s comentaris

Noves pressas al rocodrom

Ja ni han més de 200!

 

[@more@]

El Betriu ha engalainat el rocodrom amb noves pressas, de totes mides i formes, algunes tant originals com aquestes.

   

Comentaris tancats a Noves pressas al rocodrom

“El temps acompanya”

Aquest cap de setmana, fou la primera sortida del centre, amb bon Temps!

[@more@]

Desprès d’una llarga passejada, quasi infinita  per la vall del Riu Madriu. Carregats com ases,amb llenya i embotit.

La recompensa fou una agradable vetllada al confortable refugi de l’Illa, tot un luxe per sibarites!

   

L’endemà una lleu pujada ens va deixar al cim del Pessons, on el cel tardorenc, ens va regalar bones vistes.  Desprès una entretinguda baixada entre llacs, sols va faltar la merescuda cervesa de rigor.

 

Comentaris tancats a “El temps acompanya”